"Xènia, tens un Whatsapp"

Per començar, us introduiré el llibre “Xènia, tens un whatsapp”, escrit per Gemma Pasqual i Escrivà i publicat l’any 2014 concretament al febrer.
La protagonista en aquest cas s'introdueix al paper d’adolescents que s’enamoren, tenen amics i estudien en un institut però també pateixen relacions familiars i d’amistats trencades.
Aquest llibre pretén que ens assabentem de la influència de la tecnologia actualment, la importància que li donem a un simple aparell electrònic i a les converses que comporten entendre malament les paraules juntament amb les formes de dir-les.

Ens fa entrar a un món on la salut mental de la protagonista depèn de les respostes a través d’una app, Whatsapp.
A continuació, ens centrem en el capítol “la noia més ridícula del món!”, concretament a la pàgina 47.
Consisteix en que la protagonista principal, Xènia, la nit anterior rep un missatge del noi pel qual estava enamorada, en Carles, on li deia princesa, i ella entusiasmada no va deixar de repetir-se una vegada i una altra la paraula ja que mai abans l’havien anomenada així, però tots sabem que a l’hora d’estudiar cal deixar aquests temes a una banda i va ser aquí on va cometre l’error, va deixar els estudis de banda a causa d’aquesta paraula i sense voler li va dir al seu professor “princesa”.

Al meu entendre, cal ser conscients que la tecnologia és el futur però no cal abastar-la fins a tal lloc de perjudicar als estudis inconscienment, clar que és molt difícil parar de pensar en la teva vida personal quan estàs en una etapa de creixement ja que pots tenir mals dies o simplement pensaments interiors inadequats però cal saber controlar en tot moment els efectes que donen lloc a aquests problemes o aquestes sensacions.
Per una banda, al capítol “amb els ulls fixos a la tassa del vàter” a la pàgina 129, fa que ens adonem de manera molt objectiva que per molt mals moments que passem, la família i les amistats verdaderes sempre ens donaran suport i intentaran ajudar-nos amb l’objectiu de fer-nos riure amb qualsevol cosa.
Són com el nostre amulet, una part molt important i imprescindible a les nostres vides que ens ajuda a millorar la nostra personalitat, a millorar el caràcter i a sentir-nos millor quan estem envoltats de problemes com és el cas en aquest capítol, per tant, cal tenir plena confiança.
Per l’altra banda, tenim el capítol “dues cuineres, uns canelons i una decisió difícil”, a la pàgina 177, el qual ens explica que els pares de la Xènia van tenir un accident mentre que l’àvia els hi preparava uns canelons per dinar a tots, per tant, a causa d'això, no han tornat a cuinar mai canelons des d’aquell dia.

Però de cop i volta l'àvia decideix aixecar-se i anar a comprar per cuinar canelons i afrontar les inseguretats i la por d'aquell terrible accident, enseya a aixecar el cap davant de qualsevol impacte i poder fer front.

A més a més, ensenya a tractar amb delicadesa els efectes de la tecnologia i a les persones que tenim en la nostra vida, planteja les primeres necessitats davant de la tecnologia per adonar-nos que la salut mental ha d'estar per davant de qualsevol aparell electrònic.

Per concloure, aquest llibre m'ha semblat bona eina per per posar un cert límit a la tecnologia .

Què opineu? Us animeu a llegir-lo? Endavant!